"Contrapunts"

"Contrapunts" (fragment): Vaig obrir la porta de pit en ample perquè necessitava que corregués l’aire per la casa. Havia becat massa temps i quan em vaig aixecar tenia vessa. Havia passat el matí sencer de ruta per les comunitats i el capvespre era el meu moment de descans. Em sentia satisfeta de veure com els projectes de l’ONG avançaven a bon ritme i segons les previsions que manejàvem. Era divendres. Després de molts mesos, aquell divendres era especial. Des que havia arribat a Singida no havia celebrat l’arribada del divendres perquè per a mi no era l’inici o l’acabament d’alguna cosa. Amb això no vull dir que no estigués bé al poble. Quan vaig arribar del nord volia un canvi i ho havia aconseguit. A Singida, però, em faltaven algunes coses. He de dir que odiava els ¨muzungus¨ que tenien supèrbia envers la resta del món. El cert, però, és que de vegades enyorava la companyia d’un ¨muzungu¨ com jo. Era l’única dona blanca del poble i això ho vaig notar sobretot a la meva arribada al poble. Els africans de l’ONG feien el possible per a fer coses amb mi fora de la feina, però sovint sentia que aquelles cites eren un poc forçades. No volia robar-los temps d’estar amb les seves famílies. Agraïa que volguessin fer-me la vida fàcil i agradable, però els feia entendre que això no depenia d’ells. Sovint, als bars era l’única dona, perquè les dones tampoc no anaven a aquest tipus de llocs. Estava cansava de compartir la mateixa barra amb els mateixos homes de sempre. Allò que duia pitjor eren les nits en què el llum partia i no tornava en tot el vespre per algun motiu. Aquells eren els vespres més eterns. -- Fragment del relat "Contrapunts", dins del recull "Per ventura serà demà", de Carme Moreno (ed. "El Toll").