"Entre “Suzanne” i els ansiolítics"

"Entre “Suzanne” i els ansiolítics" (fragment): És una de les seves cançons preferides i una de les primeres que va sentir quan era petita. Durant l’hivern del 89 “Suzanne” sonava cada diumenge a l’apartament de la Calatrava. En aquella època, en Miquel sempre duia barba de dos dies i es passava el dia mastegant regalèssia o coses semblants per a dissimular l’olor de tabac. El pare de na Margalida escoltava “Suzanne” mentre fumava un cigarro des del balcó on veia el mar i contava històries en veu alta de quan era jove. Això va ser l’any en què la mare de na Margalida va fer les maletes i li va dir al seu marit que no el volia tornar a veure. En Miquel, que no sabia fer ni dos ous ferrats, sobrevivia gràcies a les classes de cuina improvisades que na Margalida li feia quan acabava els deures de francès. Aquest era un dels desavantatges de ser la gran de tres germans. -- Fragment del relat "Entre “Suzanne” i els ansiolítics", dins del recull "Per ventura serà demà", de Carme Moreno (ed. "El Toll").