"Un desert al cor"

"Un desert al cor" (fragment): Aquell any, però, vivia una tardor diferent, no gaire plàcida, ans en veritat una vertadera muntanya russa: tenia molts fronts oberts. El projecte aquell de riscos mediambientals que estava desenvolupant em portava a situacions que em feien dubtar de la professionalitat del meu cap. El pitjor, però, era que sabia que, abans de finals de mes, tendria problemes amb en Toni, perquè l’informe sobre garanties que em reclamava era una autèntica presa de pèl. D’altra banda, aquella era la meva primera tardor amb n’Abdu, i el que havien de ser uns mesos romàntics veient pel·lícules a la filmoteca i anant a fer senderisme, s’havien convertit en una espècie d’absurditat des que no volia sortir de ca seva. Era cert que podia treballar sense sortir i que al seu pis tenia una petita sala de màquines on podia exercitar els seus músculs joves. I era cert també que tenia una biblioteca immensa, que podia estar connectat amb el món a través d’Internet; però des que no sortia a fora presentava un aspecte pàl·lid i trist. Des de feia unes setmanes, una mena d’estrany estat depressiu se’l menjava de viu en viu. ¿Malenconia? ¿Astènia tardorenca? ¿Una explosiva barreja de tot plegat? ¿O hi havia alguna cosa més? Em sentia incapaç d’entendre què estava passant exactament, i què havia de fer jo per a, almanco, no empitjorar la situació. -- Fragment del relat "Un desert al cor", dins del recull "Per ventura serà demà", de Carme Moreno (ed. "El Toll").