"Ja t’havia dit que estic fet un vell"

"Ja t’havia dit que estic fet un vell" (fragment): Quant a mi, m’agrada tractar amb els transvestits. Sempre he pensat que són uns transgressors del pensament. Els caps de setmana, el meu bar es converteix en el seu ¨after¨. Em va bé aquesta clientela perquè deixen un bon calaix. Les meves clientes preferides són les prostitutes. M’agrada tractar amb elles perquè són les úniques que no em jutgen i són divertides. El més important de tot: sempre m’escolten. Rachel és amb qui em duc millor. D’uns quaranta anys, fornida i de bon tracte. La conec a la perfecció. Ja sé quins son els seus punts febles. He d’anar amb compte amb ella perquè hi ha dies en què va ennigulada per una galàxia d’ansiolítics i xerra per les parets. Quan parla, tanc la boca i escolt el que diu. Mai no l’he jutjada. M’agraden les arrugues que li surten de les galtes quan riu; pareixen dues autovies enmig d’un camp de cereals daurat pel sol. M’agrada la seva rialla que deixa al descobert les dents de davant. No fa molt va tenir una mala experiència amb un client i ara va esportellada. Na Rachel té el pèl llarg i tenyit d’un ros canari que canta. Li agrada dur recollida la seva llarga cabellera amb una pinça de la Pantera Rosa. Sempre vesteix amb pantalons negres estrets de la talla 36. En realitat, la seva és la 40, però li agrada anar cenyida. Es passa hores en el carrer, dempeus, esperant clients. -- Fragment del relat "Ja t’havia dit que estic fet un vell", dins del recull "Per ventura serà demà", de Carme Moreno (ed. "El Toll").