"La casa"

"La casa" (fragment): Després de na Linda, en varen desfilar moltes més: na Rossy, n’Eva, na Nina, na Mary i na Martina. ¿Per què preocupar-se?, pensava na Valèria. En Borja havia tengut més amants que dits a les mans, però mai no l’havia deixada per cap d’elles. El subconscient, però, anava per altres camins i no la deixava descansar. Els viatges imprevists, que en Borja deia que eren imposats per l’empresa, i les nits, segons ell, de feina inacabable que el retenien fins a tard en l’oficina, varen fer que na Valèria hagués de construir-se una cuirassa gruixuda per a sobreviure. Ja no tenia pell; tenia pues com els eriçons. Va passar de ser una dona dolça a ser dura i freda amb la gent. Sense adonar-se, un dia va deixar de somriure. -- Fragment del relat "La casa", dins del recull "Per ventura serà demà", de Carme Moreno (ed. "El Toll").