"Neurosi"

"Neurosi" (fragment): La nit anterior ha dormit poc i avui té poques ganes de treballar. Fa una setmana, dos dies i quatre hores que no veu na Laura. La imatge d’aquella dona dolça i de corbes suaus continua perseguint-lo. La dolçor i tendresa de la seva cara és un càstig per a ell, un turment. Per les nits, quan tanca els ulls, la primera imatge que li ve, subtil, vaporosa, és na Laura. Algunes nits té la sensació que el seu cos és a Nova York, però que el seu cap s’ha quedat a Madrid. La presència de na Laura és tan forta que finsitot, quan s’aixeca als matins, sent l’olor del seu perfum: una fragància d’atzar, clau i altres espècies exòtiques, que li accentuen encara més aquella enyorança. -- Fragment del relat "Neurosi", dins del recull "Per ventura serà demà", de Carme Moreno (ed. "El Toll").