"La mosquitera"

"La mosquitera" (fragment): Era nova, la mosquitera aquella, completament blanca. Feia dos dies que l’havia estrenada. La vella l’havia donat als veïns. Na Sebastiana intentava inculcar a la gent del poble que emprassin mosquiteres per a dormir i evitar, així, malalties com la malària. Els veïns, però, no li feien massa cas. No entenien que, cada dos mesos, na Sebastiana canviàs la mosquitera i els regalàs la vella. Ells ho consideraven un objecte nou però de poca utilitat. A ella, en canvi, li agradava dormir amb la mosquitera nova i, sobretot, que no tengués cap forat. La cabòria per les mosquiteres era tan gran que finsitot s’enduia la seva si havia de dormir fora de ca seva. El vespre era l’únic moment en què permetia que les pors sortissin i aflorassin sense control per l’habitació. Quan feia fosca deixava que la por brollàs per les parets. La mosquitera la protegia d’aquella muntanya d’obscuritat; era un element que li proporcionava tranquil·litat i seguretat. La protegia de l’exterior. -- Fragment del relat "La mosquitera", dins del recull "Per ventura serà demà", de Carme Moreno (ed. "El Toll").