"Sempre cerques històries guapes"

"Sempre cerques històries guapes" (fragment): Fa cinc mesos que vares programar aquest viatge amb en Frederic i des de llavors ha plogut molt. Ara ja no sou parella i les oronelles no vénen al balcó de ca teva a saludar-te als matins. Quan ell et va dir que a pesar de la ruptura volia fer aquest viatge amb tu, vares pensar que era una bogeria. Però t’agraden els reptes estúpids i has decidit anar de viatge amb ell passi el que passi. En el fons, però, et fa molta peresa tornar a veure’l, però el teu orgull et diu que aguantis. De petita eres igual que ara. Eres d’aquelles alumnes que mai no es perdien els assajos de la coral, tot i que el professor de cant et deia que era millor que no anassis als concerts perquè estaves canviant la veu. El mateix et passava amb el bàsquet. L’entrenador et deixava jugar pocs partits perquè deia que tenies un mal joc. La teva mare definia aquestes dosis elevades de masoquisme així: «És admirable la força de voluntat que té la meva filla.» -- Fragment del relat "Sempre cerques històries guapes", dins del recull "Per ventura serà demà", de Carme Moreno (ed. "El Toll").