"Senegal, mon amour"

"Senegal, mon amour" (fragment): L’autocar, per sort, no anava a gran velocitat. Sentia una mica de vertigen cada vegada que dirigia la meva mirada cap a baix: podia veure perfectament l’asfalt de la carretera; les fustes de l’empostissat estaven trencades. El mal estat del vehicle ni de bon tros era una circumstància que impedís que dins d’aquells deu metres de ¨ndiaga-ndiaye¨ viatjassin no menys d’una trentena de persones. Enllaunats com sardines en escabetx: així estàvem els passatgers, alguns dels quals teníem la sort de viatjar asseguts sobre uns seients incomodíssims i minúsculs, que no estaven pensats per a les persones amb obesitat. Els més atrevits (o, més aviat, els que no tenien cap altra opció) es passaven el viatge penjats de la porta del darrere; allà fora feien una festa. Sobre el sostre del ¨ndiaga-ndiaye¨ hi havia un qui-sap-lo de passatgers més. Qualsevol racó d’aquell autocar era aprofitat per a transportar persones, animals o la fruita acabada de collir que seria venuda en el mercat. No caldria dir que en Senegal hi ha pocs cotxes privats; el transport públic... -- Fragment del relat "Senegal, mon amour", dins del recull "Per ventura serà demà", de Carme Moreno (ed. "El Toll").